Bones maneres

Sóc de l’opinió que tant com els bons esportistes feliciten a guanyadors i encoratgen a perdedors, els polítics en general i sobretot els que conformen els consistoris de pobles com el nostre, haurien de ser per damunt de tot, honestos.

Al meu entendre, quan s’han perdut les eleccions, l’ètica i la moral passen per felicitar a qui les ha guanyat i a no amagar-li les dificultats en les que es trobarà, per exercir el seu càrrec, al cap i a la fi uns i altres són servidors públics. 

De la mateixa manera, qui les ha guanyat i pels mateixos principis ètics i morals, s’equivoca manifestant que els que han perdut, no han fet res bé.

No crec que avui en dia, i en pobles de la categoria del nostre, hi hagi ningú tant irresponsable com per fer les coses malament de manera voluntària. 

Uns i altres han de tenir clar que qui els mira, no és imbècil i que d’aquí a menys de quatre anys hi haurà un altre examen.

El teu comentari Albert, com és natural m’ha portat a llegir l’entrevista de tarragonadigital.com. M’ha recordat una mica al diàleg dels dos “progres” de “La nit de Sant Joan”, un espectacle musical de Dagoll Dagom estrenat el març de 1981 al teatre Romea. 

Citant les declaracions del nostre alcalde quan diu: “Per una banda, a nivell administratiu, ens hem trobat un Ajuntament en un estat força caòtic i que podria estar molt més ben organitzat, ja que utilitzant adequadament els recursos que tenim, s’obtindria un millor funcionament. En aquest sentit, de cara al setembre volem començar a reestructurar alguns d’aquests àmbits, sobretot d’estructura i de personal.”, em faig algunes preguntes com: 

Qui és o qui són els responsables del caos? 

És tot culpa dels antics mandataris?

Com és que cap mitjà de comunicació, planteja aquestes preguntes de manera clara? 

Ja em disculpareu però, a tot plegat hi trobo a faltar en uns i altres un cert grau de transparència.

Tot hi així, que ningú se sulfuri, sigueu pacients. Els nous estadants de Ca la Vila son només a la meitat d’aquells 100 dies de gracia que hom concedeix als elegits, per a emetre un primer judici. Penseu que arribar i trobar-se amb l’embolic de la Festa Major no ho posa fàcil.

I per acabar permeteu-me que sense cap pretensió us demani a uns i altres, que recordeu què i com predicàveu quan us asseieu just a l’altre costat de la taula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada