General

Sortida al Montsant

Sant Joan del Codolar, roca Corbatera, Cova del Meloner i Cova Santa.

Cim de la Roca Corbatera (Montsant)

El diumenge 15 de desembre de 2019, un grup d’unes 15 persones sàviament acompanyades pel Joan Iniesta,  vam seguir aquesta rutaL’activitat organitzada pel CAE Club Atlètic Espluguí, forma part de la programació habitual del club.

La ruta comença a l’ermita de Sant Joan del Codolar de Cornudella, un lloc emblemàtic. 

Alguns ho afrontem amb un cert respecte ja que per arribar al primer objectiu, la roca Corbatera, cal fer front al Grau dels Tres Esglaons.

Prova Text Alt
Ascens al primer esglaó

El sender té molta pendent i moltes roques. Tant és així que en algun punt cal aixecar de forma notable la cama, o ajudar-se amb les mans. Tot i així al cap de poca estona vam arribar al primer graó. Grapes a manera de ferrada, amb la primera un pèl alta. No obstant això i sempre amb l’ajuda i els bons consells del Joan, es va fer força assequible.

Superant el primer esglaó
Superant el segon esglaó

El segon esglaó arribaria després de seguir ascendint entre pedres, sent una mica més difícil. Grapes també, però en diferents parets contigües i amb una separació en la qual es fa necessari fer servir el propi terreny, buscant per mans i peus.

El tercer, després d’un altre tram d’ascens entre caminar i enfilar-se, va ser el més complicat. Dos trams, amb grapes en forma de T i amb una mica més de separació entre elles. El primer, el forma una paret en forma de tub, amb una sola grapa al mig. El segon, té diverses grapes, sent la primera transició la més difícil. Tercer moment on vam haver de tenir confiança en la nostra grimpada. 

A partir de certa edat, el cos humà, tot i que hi ha excepcions, com és el cas del Franceset de Solivella, una barreja de pagès i xerpa que fa respecte, generalment, es torna menys flexible i aixecar la cama, es fa un pel més complicat. 

Amb ajuda o sense però, tots vam aconseguir fer el cim.

Cornudella i Siurana des del cim

Va valdre la pena, el dia va esdevenir esplèndid per gaudir de la sortida. El fort vent que havia bufat els dies anteriors, va deixar de fer-ho, el sol, va guanyar als núvols i a la boira i fins va permetre que alguns, els més joves, acabessin la sortida amb màniga curta.

Les vistes des de la roca Corbatera son impressionants. En dies clars com aquest, es veu des del Mediterrani fins les serralades dels Pirineus. A sota, als nostres peus, Cornudella,  el pantà i el poble de Siurana, l’Albarca i també la Morera del Montsant.

El recorregut seguidament ens va permetre descobrir dos llocs molt bonics. Primer la cova del Meloner una gran balma que en temps passats va servir per viure-hi i guardar-hi els ramats i després un indret peculiar, la cova Santa.

A partir d’aquí, el camí de tornada majoritàriament plàcid, ens porta de nou fins l’ermita de Sant Joan del Codolar.

 

Colors d’Aran

No recordo si va ser al setembre o a l’octubre que vam canviar el nom del grup de Whatsapp. Fins aleshores l’anomenàvem Colors de Florida. De sobte  va passar a dir-se Colors d’Aran. Si el 2018 vam buscar els colors de la primavera, aquest any cercaríem els de la tardor, per a mi, l’estació més bonica de l’any.

De primer, la intenció, era anar a la Selva d’Irati, a Navarra però, ens havíem decidit tard, no hi vam trobar allotjament.

Uns anys abans els de Mòra la Nova, havien estat a Viella pels voltants de Tots Sants. Van buscar i van trobar allotjament en una casa anomenada Montcorbison.

La predicció del temps del llarg cap de setmana de Tots Sants d’aquest 2019, no pintava massa bé. Tot i així, la meteorologia ens va respectar i ens oferí la possibilitat de complir amb escreix el nostre objectiu.

A continuació podeu veure un recull de les imatges que em va regalar la tardor a la Vall d’Aran. 

« 1 de 2 »

Romànic del Berguedà i la Cerdanya

Hem aprofitat uns dies de festa per a descobrir part del patrimoni romànic de la Cerdanya i el Berguedà. Tot i que alguns llocs ja els coneixíem, feia una colla d’anys que no hi havíem estat i ens venia de gust tornar-hi.

L’hotel Casa Duaner de Guardiola de Bergadà ens va servir com a camp base. 

Es un petit hotel molt ben situat i que ofereix una bona relació qualitat/preu. Vam escollir l’opció de mitja pensió. Havíem llegit opinions sobre els serveis de l’establiment i s’ha de dir que totes eren certes, tant pel que fa a l’hotel com al restaurant. Aquest, és conegut com el Racó de l’Avi, la casa natal de l’Avi del Barça, un complex on hi trobareu bona cuina, un hotel de muntanya i allotjaments rurals. Tot en un espai adient per la pràctica del senderisme, el ciclisme o anar a buscar bolets si és temporada.

Vam començar el nostre petit recorregut a Puigcerdà, ens venia de gust fer una passejada pels voltants de l’estany.

Vam coincidir amb la 7a edició de la Cursa Dream Runners Puigcerdà, un prova per a esportistes de totes les edats que sembla que es fa sempre el 15 d’agost.

Com a guia de viatge havia trobat a Wikiloc, una plataforma que fem servir sovint per a seguir rutes de muntanya, una ruta en cotxe amb aquest recorregut,  en el que es visiten diversos llocs de la Cerdanya i el Berguedà.

Després de dinar comencem a Guils de Cerdanya visitant la petita església parroquial de Sant Esteve. Seguidament passant per l’ermita del Remei de Bolvir, ens dirigim a Bellver de Cerdanya per veure l’església parroquial de Santa Maria Tallò i la peculiar església de Santa Eugènia de Nerellà, d’una nau i curiós campanar amb una forta inclinació, coneguda com la torre de Pisa de la Cerdanya. 

Més tard travessant el túnel del Cadí, fem cap a Bagà lloc on recordàvem haver vist un entorn medieval amb una plaça molt bonica que descobrim de nou, quan ja ens havia envaït el dubte de si la plaça era o no a Bagà.

Seguidament ens dirigim cap a Guardiola de Berguedà. Hi arribem aviat. Per fer temps abans d’anar a l’hotel busquem i trobem Sant Llorenç Prop de Bagà. Així s’anomena l’antic monestir benedictí, amb l’església mutilada dels de tres naus.

Finalment ens dirigim a Casa Duaner on ens espera una dutxa reconfortant i un sopar generós.

El segon dia el dediquem també, a veure llocs on ja havíem estat feia més de trenta anys, La Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug. El matí el vam dedicar a visitar els Jardins de Ca l’Artigas i el Museu del Ciment. Ho vam fer amb aprofitant el recorregut turístic del Tren del Ciment, una línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. El trajecte de l’antic Tren del Ciment, que dura aproximadament 20 minuts, el realitza una locomotora dièsel amb quatre cotxes que tenen una capacitat per a 25 viatgers cadascun. Té un recorregut de 3,5 quilòmetres i para a 4 estacions.

Una de les parades són els Jardins de Ca l’Artigas. Jardins de tipus naturalista, amb pedres, aigua i vegetació, que foren dissenyats a principis del segle XX per l’arquitecte Antoni Gaudí. Una altra parada te lloc a la fàbrica de ciment Asland, situada al paratge del Clot del Moro, en el municipi de Castellar de n’Hug, es va tancar l’any 1975.

Vam dinar a la Pobla de Lillet a la Fonda Cerdanya, on ofereixen només un menú de bona cuina casolana.

La tarda la vam dedicar a visitar Santa Maria i Sant Miquel de Lillet. A l’oficina de turisme de la Pobla de Lillet on surt el Tren del Ciment, a canvi del 2€ i un DNI com a penyora, ens van deixar les claus de les dues esglésies per poder-les visitar. Ho vam poder fer amb comoditat ja que érem nosaltres sols. 

Seguidament per una estreta però ben asfaltada carretera, vam fer cap a Castellar de n’Hug, on ens feia gracia comprovar que encara hi haguessin els únics forns de pa de llenya. Hi eren! En un d’ells hi vam comprar coca i una ampolla d’aigua. 

Així va concloure el segon dia de les nostres mini vacances.

El tercer dia després de deixar l’hotel ens va dirigir a Sant Jaume de Frontanyà lloc que també havíem visitat feia molts anys abans en companyia d’altres amics amb motiu de l’estrena, si no ho recordo malament, de les auto-caravanes. 

Seguidament i passant per Borredà i Vilada i ja al costat de Berga, vam arribar a Sant Quirze de Pedret, un dels millors exemples del preromànic català al que s’accedeix per un imponent pont medieval. El tram final després del pont, s’enfila força, tant que la Pilar em va comentar ja cal que sigui bonic després de l’esforç (feia força calor). Ho va ser. Sobretot perquè vam coincidir amb una visita comentada i un deliciós concert de cançons tradicionals amb acordió i veu. Tant és així que vam decidir guardar aquest preciós moment com a record.

Després, una mossegada a Berga per fer lleuger el retorn a casa.

Les fotografies que podeu veure a continuació il·lustren aquest petit recorregut pel romànic d’aquestes dues comarques. 

« 1 de 2 »

Benvinguda, Primavera.

La primera vegada que el Blai ens va convidar a fer fotografies de la floració dels arbres fruiters de la Ribera d’Ebre, el març del 2009, poc m’imaginava que això de les floretes dels fruiters, esdevindria el fenomen que és actualment.

Era i és bonic, veure la Ribera florida, des magnífic mirador natural del Castellet de Banyoles, al terme municipal de Tivissa. Aquest any, ens ha tornat a convidar, però no hi em pogut anar.

Influïts per les les fotografies dels telenotícies dels darrers dies, on mostren imatges no només de la Ribera, si no també del Segrià, vam decidir fer una escapada a terres lleidatanes.

Una vegada i per casualitat, després d’uns caragols i alguna cosa més al restaurant la Lluna de Sudanell, el meu cosí Josep, el de Martorelles, que s´ho coneix tot, ens va dur al tossal de Carrasumada, prop de Torres de Segre. Aleshores, tot i que ja no era temps, encara es veia algun fruiter florit.

Així doncs, ahir a la tarda, vam voler provar sort i la veritat, va valdre la pena. Aquí en teniu la mostra.

 

Fruiters florits del Segrià