Viatges

Romànic del Berguedà i la Cerdanya

Hem aprofitat uns dies de festa per a descobrir part del patrimoni romànic de la Cerdanya i el Berguedà. Tot i que alguns llocs ja els coneixíem, feia una colla d’anys que no hi havíem estat i ens venia de gust tornar-hi.

L’hotel Casa Duaner de Guardiola de Bergadà ens va servir com a camp base. 

Es un petit hotel molt ben situat i que ofereix una bona relació qualitat/preu. Vam escollir l’opció de mitja pensió. Havíem llegit opinions sobre els serveis de l’establiment i s’ha de dir que totes eren certes, tant pel que fa a l’hotel com al restaurant. Aquest, és conegut com el Racó de l’Avi, la casa natal de l’Avi del Barça, un complex on hi trobareu bona cuina, un hotel de muntanya i allotjaments rurals. Tot en un espai adient per la pràctica del senderisme, el ciclisme o anar a buscar bolets si és temporada.

Vam començar el nostre petit recorregut a Puigcerdà, ens venia de gust fer una passejada pels voltants de l’estany.

Vam coincidir amb la 7a edició de la Cursa Dream Runners Puigcerdà, un prova per a esportistes de totes les edats que sembla que es fa sempre el 15 d’agost.

Com a guia de viatge havia trobat a Wikiloc, una plataforma que fem servir sovint per a seguir rutes de muntanya, una ruta en cotxe amb aquest recorregut,  en el que es visiten diversos llocs de la Cerdanya i el Berguedà.

Després de dinar comencem a Guils de Cerdanya visitant la petita església parroquial de Sant Esteve. Seguidament passant per l’ermita del Remei de Bolvir, ens dirigim a Bellver de Cerdanya per veure l’església parroquial de Santa Maria Tallò i la peculiar església de Santa Eugènia de Nerellà, d’una nau i curiós campanar amb una forta inclinació, coneguda com la torre de Pisa de la Cerdanya. 

Més tard travessant el túnel del Cadí, fem cap a Bagà lloc on recordàvem haver vist un entorn medieval amb una plaça molt bonica que descobrim de nou, quan ja ens havia envaït el dubte de si la plaça era o no a Bagà.

Seguidament ens dirigim cap a Guardiola de Berguedà. Hi arribem aviat. Per fer temps abans d’anar a l’hotel busquem i trobem Sant Llorenç Prop de Bagà. Així s’anomena l’antic monestir benedictí, amb l’església mutilada dels de tres naus.

Finalment ens dirigim a Casa Duaner on ens espera una dutxa reconfortant i un sopar generós.

El segon dia el dediquem també, a veure llocs on ja havíem estat feia més de trenta anys, La Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug. El matí el vam dedicar a visitar els Jardins de Ca l’Artigas i el Museu del Ciment. Ho vam fer amb aprofitant el recorregut turístic del Tren del Ciment, una línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. El trajecte de l’antic Tren del Ciment, que dura aproximadament 20 minuts, el realitza una locomotora dièsel amb quatre cotxes que tenen una capacitat per a 25 viatgers cadascun. Té un recorregut de 3,5 quilòmetres i para a 4 estacions.

Una de les parades són els Jardins de Ca l’Artigas. Jardins de tipus naturalista, amb pedres, aigua i vegetació, que foren dissenyats a principis del segle XX per l’arquitecte Antoni Gaudí. Una altra parada te lloc a la fàbrica de ciment Asland, situada al paratge del Clot del Moro, en el municipi de Castellar de n’Hug, es va tancar l’any 1975.

Vam dinar a la Pobla de Lillet a la Fonda Cerdanya, on ofereixen només un menú de bona cuina casolana.

La tarda la vam dedicar a visitar Santa Maria i Sant Miquel de Lillet. A l’oficina de turisme de la Pobla de Lillet on surt el Tren del Ciment, a canvi del 2€ i un DNI com a penyora, ens van deixar les claus de les dues esglésies per poder-les visitar. Ho vam poder fer amb comoditat ja que érem nosaltres sols. 

Seguidament per una estreta però ben asfaltada carretera, vam fer cap a Castellar de n’Hug, on ens feia gracia comprovar que encara hi haguessin els únics forns de pa de llenya. Hi eren! En un d’ells hi vam comprar coca i una ampolla d’aigua. 

Així va concloure el segon dia de les nostres mini vacances.

El tercer dia després de deixar l’hotel ens va dirigir a Sant Jaume de Frontanyà lloc que també havíem visitat feia molts anys abans en companyia d’altres amics amb motiu de l’estrena, si no ho recordo malament, de les auto-caravanes. 

Seguidament i passant per Borredà i Vilada i ja al costat de Berga, vam arribar a Sant Quirze de Pedret, un dels millors exemples del preromànic català al que s’accedeix per un imponent pont medieval. El tram final després del pont, s’enfila força, tant que la Pilar em va comentar ja cal que sigui bonic després de l’esforç (feia força calor). Ho va ser. Sobretot perquè vam coincidir amb una visita comentada i un deliciós concert de cançons tradicionals amb acordió i veu. Tant és així que vam decidir guardar aquest preciós moment com a record.

Després, una mossegada a Berga per fer lleuger el retorn a casa.

Les fotografies que podeu veure a continuació il·lustren aquest petit recorregut pel romànic d’aquestes dues comarques. 

« 1 de 2 »

Croàcia en 13 dies

Del 14 al 27 de setembre de 2014 vam aprofitar les vacances, per visitar una bona part de Croàcia aquest és un resum de l’experiència. Està fet amb l’aplicació de Blogspot de Google, per tant s’obrirà en una pestanya nova del vostre navegador.

Quatre a Croàcia setembre de 2014

 

Un forn de pa, de llenya

No se si amb el temps que fa que hi anem podem dir que ho hem convertit en una tradició, però a començament d’any i per Setmana Santa habitualment anem al País Basc.
Aquest any doncs, com en tants altres, des del dijous sant fins al diumenge de pasqua, hem visitat a la família del nord.
La Idoia, la companya i dona del Xavier, el nostre nebot, per tant també, la nostra neboda, fa pa els divendres i dissabtes.

El fa, amb un forn que tenen al seu caserio, un autèntic forn de pa, de llenya, en el mateix forn que durant molts anys el va fer la seva mare.
Aquest cop, vaig aprofitar l’estada per a fer aquestes fotografies.

El forn Sample text
A punt d'enfornar
L'escombrall
Coient-se...
desenfornant
Al cistell

Rescabalament

A partir de certa edat, la memòria ens comença jugar males passades, i nosaltres, una part de la nostra colla ja sabem quin pa si cou.

14Fa uns anys, tres crec que en va fer abans d’ahir, avui som 19 de desembre de 2015, la Lídia en complia 50. I ve t’ho aquí, ens va passar per alt. No ens en vam recordar.  El dia 21 de gener de 2013 vam posar la primera pedra per arranjar-ho, però van quedar coses pendents.

L’11 de setembre de 2014 era el Joan, en feia 60. Segurament que emocionats per la VIA no vam fer tot el que hauria calgut i també va quedar pendent.

El passat cap de setmana, el de l’11 al 13 de desembre de 2015, hi vam voler posar solució, convidant-los i convidant-nos a una sortida, que ja tocava.

Havia de ser una sortida prop d’una ciutat gran, a l’hivern es fa fosc aviat, va dir algú. Perquè no anem a un Balneari apuntava un o una altra. El tema el teníem clar, ara només calia trobar el lloc.

Després de molt buscar vam trobar el lloc ideal prop de Girona, a Santa Coloma de Farners. Un poble situat a mitat de camí d’un dels objectius de la sortida i que per ell mateix disposava d’un dels desitjats, el centre termal lúdic Magma, que no és un balneari però si assembla.

Els llocs visitats Girona el dissabte i el castell de Montsoriu i el Museu Etnològic del Montseny el diumenge.

Vam dedicar dues hores de la tarda de dissabte, a donar compliment a una de les premisses de la sortida, la de remullar-nos i relaxar-nos durant dues hores, al centre lúdic termal Magma, de Santa Coloma de Farners.

El Castell de Montsoriu tal com havia apuntat el Quim Queralt un del responsables i alguna cosa més del museu, va ser tota una descoberta. En part gràcies a la Maite, la noia que ens va fer de guia, una d’aquelles persones que de lluny, es nota que estima la seva feina.

A la tarda després de dinar a l’hostal Nou d’Arbúcies vam visitar el Museu Etnològic del Montseny, avi segons comentà el Ramon del nostre museu de la Vida Rural.

L’hotel per a descansar i refer-nos de les esgotadores jornades va ser l’hotel Pinxo de Santa Coloma de Farners, un establiment sense pretensions però que disposa de tot allò que hom necessita per estar a gust tant per les instal·lacions, com pel seu personal i sobre tot per la manduca.

Per trobar alguna pega, l’absència del Lluís i la Montse.